Phalacrocoràcids i Súlids

PHALACROCORACIDAE: corb marí, corb marí gros. SULIDAE: soteler

Aus aquàtiques grosses, la majoria marines, amb el bec i el coll llarg i gruixut. Són bussejadores expertes i algunes, com el soteler, són unes grans capbussadores, tirant-se en picat des d’altures de 20 o 30 mts.

Els corbs marins són uns bussejadors excel•lents i no tenen el plomatge impermeable, motiu pel qual s’han d’eixugar sovint sobre un lloc elevat: una roca, un tronc, una barca… És molt possible que el seu color negre afavoreixi la pesca des de dins l’aigua, fent-les passar més desapercebudes.

El corb marí Phalacrocorax aristotelis, com el seu nom indica, és pràcticament una au de mar i es pot veure amb facilitat durant tot l’any. Té el bec relativament molt prim amb la boca de color groc i l’ull dins la zona negre de la cara. A l’hivern mostra un petit plomall al cap i vola sempre a ran d’aigua.

A la tardor, hivern i primavera es pot veure el corb marí gros (o corpetassa) Phalacrocorax carbo, sensiblement més gros i rabassut, sense les lluentors verdoses del corb marí, i amb el cap i el bec gruixuts. Encara que es habitual veure-la a ports, s’estima més les aigües interiors (albuferes, llacunes, salobrars…) i quan vola ho fa molt amunt. L’ull està clarament dins la zona groguenca que revolta la boca i a la primavera, quan comencen a vestir-se de núpcies, tenen les galtes, la gorja i les cuixes de color blanc. Els exemplars de la subespècie sinensis també pinten de blanc tot el cap.

El soteler (o mascarell) Morus bassanus és més gros que les gavines, i no és rar a l’hivern. L’adult té el plomatge ben blanc amb les puntes de les ales negres i el cap de color groc, ben visible. Els joves són de color terrós i poden recordar a una baldritja molt gran. El costum, però, de capbussar-se des de molt amunt i la silueta característica amb la coa acabada en punta, el diferencien clarament de la resta d’aus marines.

Dibuix: Ph. aristotelis: Manolo Cabalga i Gerardo CosteaPh. carbo: cosmln.nature4stock.com i Ken BillingtonM. bassanus: Jaume Garcia Delgado i Mark Schuurman