EMBERÍCIDS

    La sól·lera Emberiza calandra (ja anomenada i descrita al començament dels passeriformes per la seva semblança amb els alàudids) és un sedentari abundant. Fàcilment detectable per la seva costum de cantar sovint des de sobre un tronc o un arbre, amb un so trencat i semblant a un frec de ferralla “tuc tuc tuc trilirlirrilirrili” és més grossa que un gorrió teulader. D’aspecte arrodonit i de color gris terrós amb taques grosses negres i el bec gruixut. En vol destaquen les dues plomes més externes de la coa, de color blanc.

Sedentaria i abundant de manera dispersa, la sól·lera boscana Emberiza cirlus pot semblar un passarell gros amb moltes pigues negres arreu del cos, però l’estructura és més allargada i l’hàbitat és mes arborícola (el passarell és més arbustiu). El mascle té una combinació inconfusible de ratlles negres i grogues a la cara i al coll, mentre que la femella és més apagada, amb el coll color crema. El so és semblant a la sól·lera, però és més sec i apagat “txí-txitxitxitxitxitxitxitxí”.

De coloració més grisa i discreta hi ha l’hortolà Emberiza hortulana, que és un migrant escàs. Destaca per tenir el cap i el coll de color gris, amb una línia clara que li davalla des de la boca cap al coll i un anell ocular de color groc molt visibles. El bec de color rosat també destaca molt. La femella és una mica més “bruta” amb petites pigues al cap i al coll.

L’hortolà de canyar Emberiza schoeniclus subs witherbyi és un escàs habitant de les zones humides dolces amb cobertura vegetal espessa. Lleugerament més petit que els anteriors, el seu plomatge està fortament estriat de negre sobre un fons terrós, semblant un gorrió teulader estirat i estilitzat amb la coa llarga, on hi destaquen les dues plomes blanques de cada vorera. El bec és petit i curt, de color fosc. El mascle a l’estiu és fàcil de reconèixer pel seu cap ben negre amb un collar i una bigotera blanca. La femella té la cara i el coll de color rogenc amb dues línies clares en forma de X: una sobre l’ull i l’altre per avall. El cant es fa posat des d’una canya alta, i és una combinació de “txi txi txitxirilíi li”, recordant lleugerament a una sól·lera.  

Imatges: Emberiza calandra, J. Valiente; Emberiza schoeniclusMaties Rebassa Emberiza cirlus, C. Rodríguez;  Emberiza hortulana Juanjo Bazán.