APÒDIDS

Les falzies són unes aus quasi vertaderament aèries: estan tan adaptades al vol que sols toquen terra per criar (fan el niu dins escletxes de roques i, també, baix les teules que cobreixen els edificis). Tenen les ales molt llargues i primes, amb un cos fusiforme: en forma de tub i lleugerament més ample al centre que al cap i la coa. Aquests detalls les permeten un vol molt ràpid i àgil per alimentant-se de quantitats enormes d'insectes voladors. Sorpresa, dormen volant...! Remunten en grups grans fins altures properes als 2000 metres, i allà es deixen portar dins corrents d'aire càlid, volant en cercles molt amplis. Llavors, al matí, tornen a baixar per alimentar-se.

A les Balears hi crien tres espècies: la falzia Apus apus, la falzia pàl·lida Apus pallidus i la falzia reial Tachymarptis (Apus) melba. Les dues primeres són molt semblants i sovint es confonen.

La falzia és molt comuna als pobles i a les ciutats, criant davall les teules de les nostres cases, però també ho fan (de manera més escassa) a forats de roca, a penya-segats. És habitual observar-les a partir del mes de març entrant i sortint dels baixos de les teules, cridant i encalçant-se pel cel dels nostres carrers. És de coloració tota negre amb la gola de color més clar. Els crids són una sèrie contínua de xiscles aguts.

La falzia pàl·lida cria a les escletxes dels penya-segats marins però excepcionalment ho poden fer, també, a pobles i ciutats dins forats d'edificis. Sovint es deixen veure caçant insectes junt amb les falzies i és llavors quan podrem destriar que té el cap més quadrat i la cua més curta, encara que són detalls molt difícils d’apreciar. Els reclams són molt semblants al de l'anterior espècie.

És en la coloració on les diferències poden ser més notables: és més terrosa que l’anterior, amb les voreres de les plomes del pit i de la panxa de color més pàl·lid i la gargamella és molt més blanca i ben visible. Si ens fixem bé, destriarem que, en la falzia pàl·lida, l'ull es veu perfectament, negre i gros, amb una zona fosca a sobre que fa que tingui cara d’enfadada, mentre que en la falzia l'ull quasi no destaca dins la foscor de la cara. Si tenim oportunitat de veure-les volar des de més amunt que elles, les parts superiors de l'esquena de la falzia pàl·lida són clarament més clares que la punta de les ales, mentre que en la falzia la coloració és més uniforme.

D’una mida notablement més gran i amb les ales més llargues, hi ha la falzia reial. Té la panxa i la gargamella blanques, ben destacades i separades per un collarí negre. El crit també és ben diferent: un llarg i potent “piirrr prrriiipipipipipipiii” emès en vol, normalment en grups nombrosos i compactes. És molt més escassa i, a Mallorca, sols cria a alguns espadats verticals com els que envolten el castells d'Alaró i de Santueri.

Dibuixos: A. pallidus, D. Occhiato  i Juanjo Bazán; A. melba  D. Occhiato i Juanjo Bazán; A. apus: R. Dumoulin  i Juanjo Bazán