SÍLVIDS II

Els busquerets (Sylvia sp) són petits i de coloració generalment grisa o terrosa.

Els mascles normalment vesteixen diferent a les femelles i joves, i els detalls a tenir en compte són el color del cap, de l'ull, de l'anell ocular, el color de les cames i la coloració de la gargamella i del pit. La costum d’estar sovint entre la vegetació espessa ens obligarà a estar atents.

El més abundant és el busqueret de cap negre S. melanocephala, i viu a tots els ambients de les Illes. El mascle és fàcil de reconèixer per tenir el cap negre, la gargamella blanca i un anell ocular molt visible de color vermell. La femella i els joves són més terrosos i tenen el cap gris, la gargamella blanca i l’anell ocular de color carabassa, amb el pit de color terrós rosat. Els crits són una repetició de cops secs i aspres “Txe-txe txe-txec txeeeee txec-txee” i el cant és sec, però alegre. L’altre busqueret que té el cap negre és el busqueret de capell S. atricapilla, notablement més gros i d’ambients més forestals. Té l’anell ocular blanc poc visible i el mascle mostra un capell negre per sobre els ulls. La femella el té de color rogenc. Emet un “Txc Txc Txc” molt fort, curt i sec. El cant és molt melodiós i aflautat, ric i alegre.

Amb el cap de color gris tenim altres cinc busquerets: el xorrac S. balearica (espècie endèmica de les nostres illes) té tot el cos de color gris fosc amb la panxa una mica més clara, les cames són vermelloses. L’anell ocular i l’ull dels mascles són vermells, mentre que a la femella l’ull és negre i l’anell ocular és de color morat (color de vi). El bec té la base de color vermell i la coa és especialment llarga. Estructuralment és quasi igual al busqueret roig de coa llarga S. undata, però aquest té les parts inferiors de color de vi amb un baverall tacat de color blanc. Les cames són mes clares, quasi grogues, així com també la base del bec. La gran majoria dels busquerets roigs de coa llarga presenten una taca blanca a l’ala, a l’alçada de l’àlula (detall inexistent als xorracs). Els sons són ben diferents, El xorrac emet un “Txarrr” sec, i el cant és una repetició trisilàbica constant “txir txi-ri-dí txi-ri-dí txi-ri-dí txirr”. El busqueret roig de coa llarga emet un nasal i apagat “quierrrc” i el cant és viu i refilat.

També amb el cap gris, anell ocular vermell i ulls del mateix color es presenta l’escàs busqueert de garriga S. subalpina (fins fa poc S. cantillans). És més arrodonit d’aspecte que els dos anteriors i la coa és relativament més curta. Té una línia blanca molt ben definida que separa la cara del coll, ben vermell fins a la panxa. El bec és tot fosc, quasi negre (diferent de tots els altres busquerets que tenen el cap de color gris, excepte de la femella de busqueret de cap negre) i les cames són vermelloses. La femella és més apagada, tant a les parts superiors com a les inferiors, però també té l’anell ocular i l’ull de color vermell. En ambdós sexes les plomes de l’ala són més terroses, destacant-se sobre el gris de l’esquena. El crit és un sec “Trrrrrc” i el cant és molt variat i pot incloure imitacions.

De coloració més rogenca a les ales hi ha el rar busqueret trencamates S. conspicillata, també amb el cap gris. Té l’ull vermell dins un destacat anell ocular de color blanc i el bec presenta la base de color clar. Les cames són groguenques (no vermelles com al busqueret de garriga) i a la gargamella hi ha una ampla zona blanca (estreta en el busqueret de garriga) que voreja el pit, de color rosat als mascles i més clar (crema suau) a les femelles. El mascle, a més, té una zona molt fosca entre els ulls i el bec. El reclam més habitual és un llarg “trrrrrrriuu”.

També de coloració rogenca a les parts superiors, el busqueret d'abatzer S. communis és més gros i rabassut, amb la coa més llarga i, en general, fa la mida del busqueret de capell. És un migrant que destaca pel coll ben blanc (solament una franja ample al busqueret trencamates) i pel pit lleugerament cremós (més espès als mascles que a les femelles). Les femelles tenen les parts superiors de color gris terrós mentre que els mascles tenen el cap de color gris cel (sense la zona fosca entre l’ull i el bec del busqueret trencamates).

L’altre busqueret que és habitual a les migracions és el busqueret mosquiter S. borin. És gros, de coloració totalment grisa amb la panxa més clara. L’ull és molt gros i visible, de color negre amb un lleuger anell ocular clar. Sembla un busqueret de capell sense capell.

Els joves de les diferents espècies de busquerets són molt semblants a les femelles de cada una de les espècies i són molt difícils d’identificar correctament quan hi ha la migració de tardor, moment en què poden coincidir la majoria de les espècies descrites. 

Dibuixos: S. melanocephala, S. atricapilla, S. borin, S. balearica i S. communis: J.J. Bazán; S. subalpina: kookaburra; S. conspicillata: D. Cortés;  S. undata: D. Occhiato.