Grúids

GRUIDAE: fotja, polles d'aigua, grua...

Són aus que viuen a zones inundades amb voreres de vegetació espessa. La majoria són de mida petita o mitjana, tenen el cos compacte, les ales curtes (i arrodonides) i la cua curta. El vol sol ser curt, vacil·lant i a poca alçada, amb els peus penjat. Les grues Grus grus són l’excepció: són molt grosses i d’ales llargues, semblant més un agró o una cigonya. Totes tenen la veu molt cridanera, fet que les fa molt detectables, podent-les detectar molt fàcilment sense veure’ls.

Les grues, encara que sempre lligades a les zones humides, són més de terra seca, observant-se sovint a horts i camps de conreu. Tenen les ales, coll i cames molt llargues, estirades quan vola (semblants de coloració a l'agró d'hivern però notablement més grosses). Criden sovint un sonor “crrrààà”, molt audible des de ben enfora, que recorda una de trompeta llunyana 

La fotja Fulica atra és de mida mitjana (com una ànnera) i té els peus lobulats. La coloració és totalment negra amb el bec i front de color blanc (una mica rosat si es veu de prop). Quasi idèntica, la fotja banyuda Fulica cristata és molt escassa i ha estat objecte de reintroducció a s’Albufera. Té dues banyes vermelles petites, al front, i el bec és de coloració blanc-cel. Vora el bec no té la “patilla” negre que li entra dins la zona blanca, detall aquest que és típic de la fotja.

Més petita, la gallineta d'aigua o polla garau Gallinula chloropus té el front i el bec vermells, amb la punta groga. La cua és curta i tirada cap amunt amb dues taques blanques, molt visibles, al cul. La coloració general és negrosa amb una línia blanca al costat. Els joves són més terrosos, amb el bec fosc i les cames verdes. A diferència de la fotja, la gallineta d’aigua sol viure a la vorera de la vegetació, mentre que la primera sol estar més al centre de les basses, capbussant-se sovint per agafar la vegetació de la qual s’alimenta.

Més gros que la fotja, el gall faver Porphyrio porphyrio és estructuralment semblant a la gallineta d'aigua (cua en punta i cap amunt, peus molt grossos, posat més dret... però amb el bec molt més gros i gruixut). La coloració general és blava obscura amb lluentors metàl·liques a la zona del coll i cara, amb el cul ben blanc. Les cames i els peus són rosats, i el bec i el front vermells. Els joves són grisos (semblants als de fotja) amb el bec molt gros de color obscur.

Els sons respectius també són molt diferents: la fotja sembla que lladra un sec " còt ", i la fotja banyuda femella emet un sec i fort “Uuumh” mentre el mascle fa un “cre” aspre. La gallineta d'aigua emet un sonor "prró" i el gall faver té un repertori variat de crits i bufades molt espectaculars, on destacarem un "riiiic criiiic criiic" i un "uhh uhh uhh" bufat i descendent.

Un grup d'espècies molt fàcil de detectar i reconèixer pels sons que emeten, però difícil d'observar per la mida petita i pels costums amagadissos és el de les polles d'aigua. El rascló (o polla rubí) Rallus aquaticus és el més fàcil de detectar per mor de la seva presència constant a la majoria de les zones humides importants de Balears. La polla d'aigua (o pigarda) Porzana porzana és un escàs hivernant; el rasclet Porzana pusilla i el rascletó Porzana parva sols es poden veure en migració i de manera molt escassa.

La coloració dels adults és molt semblant en tots ells però hi ha diferències importants: el cul és blanc al rascló i a la polla d'aigua; terrós barrat al rasclet i al rascletó. El pit, el coll, la cara i la panxa són de colo gris-cel a totes les espècies excepte en la femella del rascletó, que és de color rosat, i a la polla d'aigua que està fortament pigallat de blanc. Les cames són verdes a la polla d'aigua i al rascletó; rosades al rasclet i al rascló. El bec és de color vermell al rascló, verd clar al rasclet, verd amb la base vermella al rascletó i groc amb base vermella molt destacada a la polla d'aigua. Els joves són de coloració terrosa i difícil de descriure. Els joves de rasclet i de rascletó tenen la coloració de cames i de becs com els adults mentre que els de polla d’aigua i de rascló els tenen de coloració parda.

Els detalls estructurals són importants, sobretot amb la identificació dels exemplars joves: el bec és llarg i corbat al rascló mentre que és curt i gruixut a tots els altres. El rascló té el posat més horitzontal, tal vegada pel fet de tenir un bec llarg, que li dona la sensació de que el cap li pesa, i la seva mida és sensiblement superior. Els crits i cants recorden a un porcell "quuuiit...quuui...quui...quuit". La polla d'aigua és sensiblement menor, amb el cap molt arrodonit i el cant recorda a una guàtlerauít uít uít”. Els altres dos són d’una mida encara molt més petita i tenen l’aspecte fràgil. Emeten un sons secs i aspres, molt característics: el rasclet sembla un insecte “prrr...prrr...prrr...prrr...prrr...prrr...” i el rascletó sona lent al principi i ràpid a l’acabament “quèc  quèc  quèc  quèc  quèc quèc quèc quècquècquèc”.

Imatges: Grus grus Manuel Isern i imatge, Fulica atra imatge, Fulica cristata, Gallinula chloropus Adrian North , Rallus aquaticus imatge , Porzana porzana imatge, Porzana pusilla F. J. Garcia, Porzana parva  Juanjo Bazán, Porphyrio porphyrio imatge