FRINGíL.LIDS

    Una de les aus més detectables al bosc és el pinçà Fringilla coelebs, tant pel seu característic cant com per ser molt comfiat.  De la mida d’un gorrió teulader, és estilitzat i elegant, amb el cap molt rodó i el bec gruixut. Els mascles tenen el cap de color de cel amb la pitrera rosa mentre que les femelles són més terroses. Els dos sexes tenen dues franges alars blanques ben cridaneres. Alguns hiverns freds arriben grans quantitats de l’escàs pinçà mè Fringilla montifringilla, semblant en mida i estructura però té el bec més gruixut i la coa més curta. Les diferències bàsiques són en la coloració, carabassa general amb moltes taques i pigues negres als costats i a les parts superiors, amb la panxa blanca. En vol destaca molt el carpó ben blanc i la coa molt fosca. 

Més gros, rabassut i amb el bec enorme en forma de triangle, el durbec Coccothraustes coccothraustes és molt escàs i discret, pel què es tenen poques dades. Habita als boscos d'alzines i de pins, i al vol destaquen les amples franges blanques a les ales i a la coa, que és molt curta i quadrada. Normalmen és silenciós, encara que vagi en petits grups.

El gafarró (o verderolí) Serinus serinus és molt abundant (excepte en Menorca, on és relativament escàs), de mida petita i de plomatge molt pigallat. La coloració general és groc verdosa amb la panxa blanca i el carpó groc viu. El mascle té el cap i el pit de color groc viu, mentre que la femella és més grisa. El vol nupcial és ràpid i ondulant, semblant a una papallona, batent les ales d’una manera característica. El seu so s’assembla al que fa un ou quan es fregeix “tirrilititxitxirrilitirrr”. Una mica més gros, el lleonet Carduelis spinus és un escàs hivernant que arriba en grans quantitats en els anys més freds. Molt dòcil i poc esquiu, és de coloració semblant al gafarró però es destria fàcilment per tenir una franja alar groga molt destacada dins la negror de les ales (les del gafarró són d’un gris terrós uniforme) i per tenir, els mascles, un capell negre. El so és un metàl·lic “tsil·lú”, “sl·luí”.

Més gros i amb el bec gruixut, el verderol Chloris chloris és tot verd, sense pigues negres, amb una franja groga a les primàries. Els mascles tenen el coll i la panxa de color groc més viu.  El so del mascle és variat, però sovint emet un crit esqueixat “dtxuuiiiiiiijjj”. La cadernera Carduelis carduelis és més petita i de coloració molt variada i crianera. Destaca la taca vermella a la cara i la gran franja alar de color groc. El passarell Carduelis cannabina és el més terrós del grup, amb l’esquena roja i el cap gris. En vol destaquen uns dèbils panells alars blancs a les primàries i el color, també blanc, de les plomes de la vorera de la coa. A la primavera, els mascles es vesteixen de vermell al pi i al front.

El trencapinyons Loxia curvirostra és una au exclusivament de pinars, on s’alimenta de les llavors de les pinyes, els pinyons. Les extreu amb el seu extraordinari bec, molt gros i amb les mandíbules creuades a la punta. El mascle és de coloració rogenca i la femella és verdosa, semblant una mica a un verderol gros, però no té les zones grogues al centre de les ales i a la coa. El crit és un sonor i detectable “gib gib gib”.

Dibuixos: Fringilla coelebs, Loxia curvirostra, Carduelis carduelis, Chloris chloris, Carduelis spinus i Serinus serinus, Juanjo Bazán; Fringilla montifringilla, M. Hofstede; Coccothraustes coccothraustes Wikipedia; Carduelis cannabina, G. Hofmann.