CORÀCIDS i PÍCIDS

CORÀCIDS:

Són aus de mida petita a mitjana amb una característica molt concreta: els colors molt vius i cridaners. El bec és llarg i fort, emprat en algunes espècies per a la construcció del niu (un túnel dins terra tova o sorra). Alguns, com el puput Upupa epops nidifiquen dins forats a parets o arbres. La majoria són insectívors, havent-hi l'arner Alcedo atthis que menja exclusivament peix, llançant-se en picat dins l'aigua des d'una petita altura.

L’estructura i la distribució de colors és tan peculiar que no hi ha cap casta de confusió possible entre ells ni amb cap d’altre espècie de les habituals a les Illes, pel que no en farem cap concreció. Descriurem però, que la femella de l’arner té la part inferior del bec amb una zona vermella, mentre que el mascle el té tot negre.

El cant del puput és un monòton “uh-puh-puh” de tres síl·labes, sensiblement diferent del “cú-cu” de cucui.

PÍCIDS:

A les Balears sols tenim un representant d'auesta família: formiguer Jynx torquilla. És una au mitjanament petita, de vol ondulant, la cua curta i el color críptic. El bec és potent però petit i la llengua molt llarga, què fa servir per capturar formigues i insectes dels troncs dels arbres. Nidifica dins forats d’arbres. El seu costum d'estirar i revoltar el coll (que recorda els moviments d'una serp) és una conducta de defensa davant possibles depredadors.

El formiguer viu dins la penombra de la vegetació, semblant un bocí de branca d’un arbre. És molt més habitual i abundant del que sembla perquè la seva conducta poc vistosa el fa passar sovint desapercebut. Un detall important per identificar-lo és la seva veu: un crit sord, semblant al dels xoriguers, però amb un començament lent i un acabament sobtat “quiii quii qui qui qui qui quí!”

Dibuixos: M. apiaster Maties Rebassa ; U. epops, J. Peltomäki ; C. garrulus: M. Burkhardt ; J. torquilla T. Muñoz ; A. atthis Juanjo Bazán