COLÚMBIDS, CUCÚLIDS i CAPRIMÚLGIDS
COLÚMBIDS: Aus de mida mitjancera a petita, amb les cames molt curtes. De vol potent i segur, tenen les ales en punta i la cua llarga. El cos és gruixut, proporcionat i elegant.
Viuen als boscos i llocs amb vegetació arbòria, on fan el niu amb quatre branquetes al forc d'una branca o, particularment els coloms Columba livia, sobre una balconada d'un penya-segat, molt sovint marí. L'alimentació és bàsicament granívora, amb fruits i insectes com a complement.
Els més senzills d’observar són els coloms. Presents i abundants arreu, presenten una variada coloració. Els autènticament salvatges tenen el cos gris amb dues línies negres a les ales i el carpó blanc.
El tudó Columba palumbus és més gros i rabassut, amb la pitrera rosada i viuen bàsicament a zones forestals. Tenen una franja blanca molt cridanera a cada ala i, els adults, una taca blanca a cada banda del coll.
El cant del tudó és un trisil·làbic “cu-crúú cu cu-cruu”, mentre que el colom emet un “crú cru-crrúu”.
Estival, més petita i d’ambients boscosos, la tórtora Streptotelia turtur és rogenca amb moltes escates negres a l’esquena. Al vol destaquen molt dues taques blanques al lateral de la punta de la cua. El cant és un monòton “Trrrt... Trrrrt.. Trrrrrt....”
La tórtora turca Streptotelia decaocto és present durant tot l’any. Més urbana i propera a l’home, té la coloració rosada i sense escates a l’esquena. Sols destaquen el mig collaret negre i les puntes de les ales, també negres. El cant és un “Tlú tluu-Tlú” sord, semblant al del tudó.
Dibuixos: C. livia S. Barton ; C. palumbus M. Szcepanek ; St. turtur M. Severi ; St. decaocto S. Benvie
CUCÚLIDS: cucui.
El cucui Cuculus canorus té la mida d'un colom però amb el cos molt esvelt i la coa molt llarga. Té dues coloracions. Els mascles sempre són de color gris, mentre que les femelles poden ser grises o rogenques (recordant a un xoriguer estilitzat). El seu nom fa referència al seu característic cant: “cú-cu” repetit vàries vegades. També emet uns sons esqueixats difícils de transcriure.
És difícil de veure perquè sol viure a zones de vegetació tancada, però al vol és bo de reconèixer pels bateigs d’ala suaus que mai no aixequen les ales per damunt el cos (sembla anar sempre amb les ales corbades cap avall).
Té dos dits davant i dos darrera, fet que li permet aferrar-se a les branques amb molta seguretat. La femella cria parasitant el niu de l'espècie on la seva mare va pondre el seu ou, creant una cadena generacional i especialitzada sobre vàries espècies molt concretes: busquerets, rossinyols, boscarles...
CAPRIMÚLGIDS: enganapastors.
L’enganapastors Caprimulgus europaeus és una au crepuscular i nocturna, d'alimentació insectívora. Viu a garrigues seques i relativament obertes, i té uns colors críptics (grisos, terrosos i negres) que l'ajuden a passar desapercebut quan està a terra, descansant o covant. Pot semblar-se a la fase rogenca de femella de cucui, sobretot al vol, però planeja amb les ales (llargues i primes) lleugerament aixecades, és lleugerament més petit i te la coa més curta.
El cap també és gros, on hi destaquen uns ulls molt grossos, la boca enorme i el bec molt petit. Els peus també són molt petits.
Al vol, els mascles tenen unes taques blanques translúcides i ben visibles a cada banda de la punta de la cua i a les puntes de les ales.
El seu so és suau, monòton i quasi pot passar desapercebut, recordant al d'un motor a la llunyania o a un insecte: “prrrrrrrrrrrrrr...” sovint acabant amb un sobtat “po-po-po”. És repetit una i altra vegada dins el crepuscle fins que la nit és ben fosca negra.
Dibuixos: F. tinnunculus Néstor Carda , C. canorus J. Cadam i wikipedia, C. europaeus: J. Viana i J. Bohdal
