Charàdrids
CHARADRIDAE I: gavines, fumarells, tiruril·los, cegalls, corriols, camesllargues...
La posta d’aquest grup consta de 3 o 4 ous dins una petita gratada en terra (o sobre una poc elaborada plataforma de material sec) i els polls són nidífugs, és a dir, poden córrer i alimentar-se sols als pocs minuts de néixer. La gran diversitat d'espècies amb mínimes diferències entre elles fa que siguin un dels grups més difícils per als ornitòlegs. Però precisament aquesta dificultat d'una correcta identificació és el què apassiona a molts dels aficionats a l’estudi de les aus.
---------
Les gavines són, en general, aus de mida mitjana. Tenen les ales llargues i primes, amb les cames curtes i els dits units per una membrana. El cos és compacte i el bec fort. La majoria són marines, amb el vol pausat i elegant, i d'alimentació a base de peix, però hi ha algunes espècies molt oportunistes que s'alimenten en gran mesura als femers i camps de conreu, ben a l’interior.
La gavina més abundant a les nostres terres és la gavina de mantell blau Larus michahellis, observada des de mar endins fins a les terres més interiors. Li agrada visitar els camps de conreu en esbarts que, a vegades, superen el centenar d'individus. Una altra gavina present tot l’any a ports i costes de les Illes és la gavina corsa o gavina roja Larus audouinii, però solament s’observa a vorera de mar.
La gavina corsa és de mida lleugerament més petita i estilitzada. Té el bec prim i llarg, de color vermell fosc amb la punta negra i groga. Les cames són de color verd oliva i l'ull és ben negre. La coloració de les ales i l’esquena és gris molt suau i d’enfora sembla tota blanca amb les puntes de les ales negres. La gavina de mantell blau, en canvi, té el bec gruixut i de color groc amb la punta vermella. Les cames i els ulls també són grocs, amb la coloració notablement més grisa a les ales i l’esquena.
A l'hivern sol visitar-nos la gavina fosca Larus fuscus, encara que de manera escassa. De mida i d'estructura quasi idèntica a la gavina de mantell blau, es destria pel color molt més fosc de les parts superiors i per les estries grises que té al cap.
A la majoria de les gavines, el plomatge d'adult no s'agafa fins als 4 anys, característica que dificulta la correcta identificació de les diferents espècies, principalment al primer any. Els plomatges de segon i tercer any són molt més clars i s’assemblen al dels adults, amb àrees terroses i grises a l’esquena, al cap i a les ales.
De mida notablement més petita que les anteriors podem veure la gavina d'hivern (o ploradora) Larus ridibundus. Abundant des de la tardor a la primavera es troba als ports, albuferes i llacunes interiors. També és fàcil observar-la a l’interior, acompanyant als tractors quan llauren, alimentant-se dels insectes i cucs de la terra.
Aquesta gavina pot ser confosa amb dues altres gavines poc freqüents i observables solament en migració: la gavina de cap negre Larus melanocephalus i la gavina de bec prim Larus genei.
Ben entrada la primavera, els adults amb el plomatge de cria no han de presentar problemes: la gavina de bec prim té el cap ben blanc i les altres dues el tenen completament fosc; la gavina de cap negre té les ales completament gris-clar amb una sola ploma negra a la punta de l'ala, mentre que les altres tenen una zona blanca, molt cridanera, a la punta de les ales, vora les primàries negres. La gavina d'hivern té la taca auricular molt petita i localitzada, amb el bec vermell i prim. Les cames són de color vermell i, al vol, destaca una ratlla ben blanca a la zona inferior de les primàries.
Fora del plomatge de cria, la gavina de cap negre té la taca fosca de la zona auricular més grossa i escampada, amb el bec fosc i gruixut. Les cames són de color molt fosc, quasi negre, amb la part inferior de l'ala d'un color gris fluix uniforme. La gavina de bec prim, com hem dit, no té la taca fosca als costats del cap i l’ull és de color groc.
La coloració dels exemplars immadurs és també diferent: la gavina de cap negre té la part superior de les ales amb les puntes molt fosques, sense la línia blanca i allargada que presenten a les primàries la gavina de bec prim i la gavina d'hivern. Els joves de la gavina de bec prim tenen la pupil·la dels ulls clara, molt cridanera, i la taca fosca auricular és molt subtil, diferent dels ulls negres i de les taques auriculars molt marcades de les altres dues espècies. Per acabar, les cames són groguenques a la gavina de bec prim i rogenques obscures a les gavines d'hivern i de cap negre.
Morfològicament també tenen diferències notables: la gavina de bec prim és un poc més grossa, amb les ales una mica més llargues i estretes. Com el seu nom ho indica, té el bec molt prim i llarg, amb el cap i el coll notablement estirats. La gavina de cap negre és lleugerament més rabassuda que la gavina d’hivern, amb el cap més quadrat i el bec sensiblement més gruixut.
Una espècie que ens visita regularment a l'hivern, encara que escassa, és el paràsit Catharacta skua. Semblant a una gavina jove, és molt gros i fosc, (sembla quasi negre), amb les ales relativament gruixudes i la cua molt curta. El detall més destacat són unes zones blanques, molt visibles tan a les parts superiors com inferiors, a la part central de les primàries.
Imatges: Larus audouinii Manolo Cabalga; Larus michahellis Miquel Àngel Dora; Larus fuscus M. Rebassa; Larus melanocephalus A. Martisi; Larus ridibundus J. Peltomäki i Néstor Carda, Catharacta skua K. Campbell.
