Charàdrids III. Stèrnids.
Semblant a les gavines en estructura i coloració, hi ha el grup dels fumarells i les llambritges. Són elegants i de mida relativament petita, que es passen la major part del temps volant d’una manera molt lleugera i suau.
La llambritja de bec llarg Sterna sandvicensis és una au quasi exclusivament marina, que hiverna a les nostres costes. La mida relativament petita, les ales llargues (i primes) i la costum de capbussar-se des d’altures notables, la diferencien de les gavines. Però s'assembla en mida i coloració a la llambritja de bec negre Gelochelidon nilòtica, una migrant escassa (però regular) a les zones humides i a la costa.
Estructuralment són lleugerament diferents: la llambritja de bec llarg és mes prima d'ales, de cua relativament més llarga i bec molt més llarg i prim. Quan estan posades a terra, la llambritja de bec negre té les cames lleugerament més llargues, donant-li un aspecte més "aixecat".
La coloració a la primavera i l'estiu és pràcticament igual, excepte al bec: ambdues el tenen negre però la llambritja de bec llarg hi té una petita, però ben visible, taca groga a la punta. En plomatge de tardor i hivern (i també els immadurs) es diferencien perquè la llambritja de bec negre sols té una zona obscura a l'ull mentre que l’altre té el capell i el clatell de coloració molt fosca.
De mida notablement més petita, hi ha quatre aus que s'assemblen: la llambritja Sterna hirundo, el fumarell Chlidonias niger, el fumarell de cara blanca Chidonias hybridus i el fumarell d'ala blanca Chlidonias leucopterus. Els fumarells són migrants moderats i més observables a llacunes interiors i albuferes, mentre que la llambritja és més escassa i es comporta bàsicament com a visitant de platges i costes. En els darrers anys, però, hi ha un petit nucli reproductor a s’Albufera de Mallorca, on es poden veure des de la primavera fins a la finals d’estiu.
La coloració de la llambritja és molt blanca, amb un capell negre molt destacat. El bec i les cames són de color vermell.
El fumarell de cara blanca és grisenc (quasi negre a la panxa) amb la cara blanca molt òbvia i destacada. Els altres dos, el fumarell i el fumarell d'ala blanca, són una mica més petits i són fàcils de destriar en primavera. A la tardor, però, quan hi ha exemplars immadurs o en plomatge de muda, la cosa es complica molt. Les observacions s'han de centrar al coll, al dors, al carpó i a les ales.
Als immadurs hi ha les següents diferències bàsiques:
- La franja blanca del coll és perfectament observable en el fumarell d'ala blanca. En el fumarell ja no és tan clara però està definida, mentre que és inexistent en el fumarell de cara blanca, que té el cap i l'esquena "afegits".
- A la part inferior del coll, vora l'ala, el fumarell hi té una petita franja negra que li baixa cap al pit, detall inexistent als altres dos.
- El dors és de color terrós "escatat" de negre en el fumarell de cara blanca, de color negre al fumarell d'ala blanca i gris amb "ones" clares al fumarell.
- El carpó és blanc al fumarell d'ala blanca i gris al altres dos.
- La part superior de les ales és molt clara al fumarell de cara blanca. Al fumarell és fosca, amb una forta línia negra al tall anterior de les cobertores, (entre el coll i el "colze"). El fumarell d'ala blanca té fosques les secundàries més internes, vora el cos, molt contrastades amb les cobertores mitjanes i la zona central de les primàries, més clares, i amb el carpó ben blanc.
Els adults en plomatge eclipsat i a l'hivern tenen les diferències a les mateixes parts. El plomatge del fumarell de cara blanca és de coloració uniforme gris-clar mentre que el fumarell presenta el plomatge gris-fosc amb una franja negra al tall anterior de l'ala i una línia fosca vora el coll, sense tancar-se en collar. Més diferenciat és el fumarell d'ala blanca amb unes zones obscures, molt observables, a les secundàries més internes, a les primàries més externes i al tall anterior de l'ala, semblant una línia fosca interrompuda que voreja a tota l’ala. A més, té el carpó blanc que contrasta sempre sobre la resta del plomatge.
Molt més petita, la llambritja menuda Sterna albifrons té les ales relativament més curtes i primes. Les primàries més externes són fosques i molt destacades, amb el front blanc ben visible, (cosa definitiva per identificar-lo d'enfora). El bec i les cames són de color groc molt vistós.
Imatges: Sterna sandvicensis, Toni Muñoz; Gelochelidon nilotica, Juanjo Bazán; Sterna albifrons Ch. Romeiks; Sterna hirundo, T. Hisgett; Chlidonias hybridus, M. Varesvuo; Chlidonias niger, J. Peltomäki; Chlidonias leucopterus, K. Spearing, Maties Rebassa.
