El Consell de Mallorca no esquitxarà pus les carreteres

2014-11-09 23:18

Així ho explica el mitjà de comunicació ARA Balears, on diu que el Consell sols s’usa glifosat en llocs “puntualíssims” on no es pot desbrossar.

Veure l'artícle sencer.

El Consell de Mallorca continuarà sense utilitzar productes químics per controlar la vegetació a les carreteres i altres vies que són de la seva competència. Així ho ha assegurat el conseller insular de Carreteres, Rafel Gelabert, després que hagin sortit a la llum algunes veus que afirmaven que la institució havia tornat a esquitxar les voreres amb herbicides.

La identificació de personal de manteniment de carreteres aplicant herbicida en alguns punts és el que ha provocat certa alarma. El motiu és que la institució insular ha aprovat excepcionalment la utilització de productes fitosanitaris en tres punts selectius “puntualíssims” on no és viable l’ús de mitjans mecànics com la desbrossadora, segons ha confirmat Gelabert. Un d’ells és les mitjanes de les autovies. L’acabat per on surten les herbes és granular i “amb la desbrossadora saltava la grava i podia ferir els vehicles”, afirma Rafel Gelabert. Els altres dos punts en què s’ha autoritzat l’ús de productes químics són els peus dels murets de formigó de les mateixes mitjanes i les rotondes on el sòl és d’una capa mineral o similar, com l’escorça o les clovelles d’ametla, segons ha indicat el conseller.

La moratòria en la utilització d’herbicides amb principi actiu de glifosat als marges de les carreteres va començar el 30 de juny de 2013. Abans de prendre aquesta mesura, les empreses contractades pel Consell aplicaven pesticides tres o quatre cops l’any. Ara, es deixen créixer les herbes fins a un cert punt i es desbrossen tant manualment com mecànicament dos pics l’any. Després d’un any de “període de proves”, la institució insular ha permès aquestes tres excepcions.

L’eliminació de les herbes de manera mecànica implica un cost econòmic major, segons indica el conseller. La mesura és aprovada tant per entitats ecologistes com per agricultors ecològics, que durant anys havien reivindicat un canvi en la manera de fer de la institució.